Discriminació, assetjament sexual i assetjament psicològic a la feina (mobbing)
Els treballadors i treballadores tenen reconegut, en el desenvolupament de les seves relacions laborals, el dret al respecte de la seva intimitat i la consideració deguda a la seva dignitat. Les conductes discriminatòries en matèria laboral per motius personals, ideològics, religiosos o polítics són contràries a la legalitat i s'han de considerar nul·les.
Contra qualsevol conducta d'aquest tipus, els treballadors i treballadores poden presentar denúncia a la Inspecció de Treball, o plantejar una demanda davant el jutjat social, reclamant, segons els casos, el dret a retornar a les condicions anteriors als actes discriminatoris, o la resolució de la relació laboral amb dret a indemnització.
Assetjament
Es considera assetjament qualsevol comportament abusiu exercit en l'àmbit laboral, tant per superiors jeràrquics com per iguals, de forma que es crea un ambient laboral intimidatori, hostil i humiliant per a la víctima i posa en perill el seu lloc de treball o en condiciona la carrera professional.
Amb caràcter general, la llei considera infracció laboral molt greu l'assetjament per raó de l'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat i, orientació sexual, quan es produeixin dins de l'àmbit de les facultats de direcció empresarial, qualsevol que hagi estat la persona que ho hagi causat, sempre que, conegut per l'empresari, no hagi adoptat les mesures necessàries per impedir-ho.
Assetjament sexual
L'assetjament sexual en el treball és qualsevol comportament, verbal o físic, de natura sexual que tingui com a propòsit o produeixi l'efecte d'atemptar contra la dignitat d'una persona, en particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.
La Unió Europea ha adoptat mesures en relació a l'assetjament sexual, ha elaborat un codi de conducta per combatre'l i guies de bones pràctiques a les empreses; els empresaris han de vetllat perquè accions d'assetjament no es puguin donar en el lloc de treball, adoptant les mesures necessàries per evitar-les. Entre d'altres mesures, es recomana l'exteriorització del compromís de l'empresa per resoldre aquest tipus de situacions mitjançant l'elaboració de declaracions de principis, la realització de reunions de discussió oberta sobre el tema, l'establiment de sistemes formals i informals de resolució dels problemes, la designació d'una persona o servei de confiança al qual puguin adreçar-se les víctimes.
Alguns convenis col·lectius estableixen protocols d'actuació i d'altres mesures per a situacions d'assetjament. Pot ser motiu de sanció a l'empresa per infracció molt greu, pot ser causa de resolució indemnitzada del contracte, i segons les lesions patides per la víctima pot tenir la consideració d'accident de treball.
Assetjament psicològic (mobbing)
Es considera que l'assetjament psicològic o moral inclou el conjunt de comportaments, accions o conductes exercides de forma sistemàtica i perllongada en el temps, que tenen per finalitat o efecte un tracte objectivament degradant personal i/o professional, amb la conseqüent lesió de la dignitat i integritat moral de la persona afectada i la degradació del seu ambient de treball.
Els comportaments poden consistir en l'assignació de feines sense cap valor o utilitat, la desvalorització sistemàtica de la persona, accions que intenten restringir les possibilitats de comunicació del treballador/a amb altres companys, ignorar el treballador/a fent-li el buit, o d'altres comportaments del mateix tipus.
Com a causa principal s'assenyala l'existència de deficiències a l'organització empresarial (inexistència de definició de tasques i funcions, abús de poder, foment de la competitivitat, precarietat laboral, estil de comandament, inexistència de codis de conducta i de procediments per resoldre conflictes). Per aquest motiu l'adopció de mesures preventives és bàsica, per la qual cosa la identificació dels possibles riscos ha de formar part de l'avaluació de riscos a l'empresa. Les responsabilitats empresarials són semblants a les assenyalades per a l'assetjament sexual, adquirint més importància en aquesta matèria les infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals.
Amb caràcter general, les condicions de treball establerts a la normativa laboral, poden haver estat millorades o desenvolupades en els convenis col·lectius.