El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un dels espais protegits més singulars de Catalunya. Comprèn un terreny d'una especial constitució geomorfològica i espectacular bellesa, tractant-se del conjunt volcànic més ben conservat de la península Ibèrica.
Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima propicien una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic. Té una superfície de 15.309 ha (inclou 28 reserves naturals amb 1.180 ha) i inclou els següents municipis: Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut, Olot, les Planes d'Hostoles, les Preses, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, la Vall de Bianya.
Per preservar la seva flora i paisatge, ha estat sota diferents figures de protecció des de 1982. El 1994 va ser declarat Parc Natural, amb l'aprovació del Pla especial de protecció del Parc Natural. El Pla és el principal instrument d'ordenació del territori del Parc i de l'aprofitament dels seus recursos. És la figura urbanística que regula els usos permesos en cada zona d'acord amb les atribucions que li confereix la Llei del sòl, i d'aquest Pla es deriven els criteris i les línies d'actuació que cal desenvolupar. El Pla ha estat sotmès a revisió i modificat diverses vegades, la darrera el 2009.