És l'únic parc nacional de Catalunya i un dels quinze que hi ha a l'Estat espanyol.
Està situat al bell mig dels Pirineus amb una densitat important d'estanys. N'hi ha més de 200, encara que només uns 150 són estanys pròpiament dits, i els altres són basses temporals que poden arribar a assecar-se a finals d'estiu.
Aquest Parc es configura per un laberint de muntanyes i valls que conflueixen a la zona més alta. Té un carisma singular gràcies a la generositat amb què l'aigua fa presència. Constitueix un dels conjunts paisatgístics més espectaculars dels Pirineus. El seu nucli central és format per una gran massa de roques granítiques d'uns 300 milions d'anys d'antiguitat, que gràcies a les forces de la tectònica per una banda i a l'erosió per l'altra, van aflorar a la superfície.
El paisatge és d'alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. L'aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols, n'és la protagonista.
La climatologia del Parc es troba molt condicionada per diversos factors, com ara l'altitud, que oscil·la entre els 1.200 i els 3.029 m, i la diferent orientació de les seves valls, que faciliten l'existència de diferències significatives entre les diverses valls.
Dins del Parc viuen gairebé 200 espècies de vertebrats, entre els mamífers cal destacar l'isard (Rupicapra pyrenaica), el porc senglar (Sus scrofa), l'ermini (Mustela erminea), la marmota (Marmota marmota) i el cabirol (Capreolus capreolus). Les aus constitueixen el grup de vertebrats més nombrós de la fauna del Parc: el picot negre (Dryocopus martius), el gall fer (Tetrao urogallus), el rar mussol pirinenc (Aegolius funereus) i el trencapinyes (Loxia curvirostra), entre molts altres. El voltor (Gyps fulvus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos) i el trencalòs (Gypaetus barbatus) són fàcilment observables sobre els vessants i les crestes desproveïdes de vegetació, i als prats alpins s'hi troben la perdiu blanca (Lagopus muta), el cercavores (Prunella collaris), el pardal d'ala blanca (Montifringila nivalis) i la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus). Entre els amfibis destaca per la seva raresa el tritó pirinenc (Euproctus asper). Finalment, entre els peixos hi veurem la truita comú (Salmo trutta fario), que troba el seu hàbitat idoni en les aigües netes i fredes d'aquest indret.